fonaments de la tecnologia de buit
May 10, 2019| fonaments de la tecnologia de buit
El 1643, el físic italià torricelli va demostrar el famós experiment de la pressió atmosfèrica, revelant l'existència de l'estat físic del "buit" per als éssers humans. En els segles següents, especialment a principis del segle XX, la tecnologia de buit es va desenvolupar ràpidament i va ser àmpliament utilitzada en camps militars i civils. De la mateixa manera, la tecnologia de buit també és la base de la preparació de capa fina. Gairebé tots els materials de pel·lícula prima es preparen al buit oa una baixa pressió atmosfèrica. Per tant, en aquest capítol, introduirem breument alguns coneixements bàsics de la mesura del buit, de l’adquisició del buit i del buit.
Primer, els coneixements bàsics del buit
Un, una unitat de buit
El contacte humà amb el buit es pot dividir aproximadament en dos tipus: el que és l'existència del buit espacial, anomenat "buit natural"; L’altre és el buit obtingut per bombament de gasos d’un contenidor amb una bomba de buit. Es diu "buit artificial". Un buit de qualsevol tipus s'anomena buit quan la pressió d'un gas és inferior a una atmosfera en un espai donat. L’estat d’espai sense cap gas sovint s’anomena buit absolut. En el sentit general, el "buit" no significa "no hi ha res". Actualment, hi ha centenars de molècules per centímetre cúbic de volum, fins i tot a la pressió més baixa possible amb les tècniques de preparació al buit més avançades. Per tant, quan parlem de buit, volem dir un estat de buit relatiu. En la tecnologia de buit, el terme idiomàtic "grau de buit" i la "pressió" de la quantitat física s'utilitzen comunament per expressar el grau de buit en un determinat espai, però els seus significats físics s'han de distingir estrictament. Una pressió més baixa en un espai significa un buit més alt, mentre que un espai de pressió superior significa un buit inferior.
Una de les primeres i més utilitzades unitats de pressió, el mil·límetre de mercuri (mmHg), mesura el buit directament mesurant la seva longitud. Especialment en l'ús de la sincronització pneumàtica torricelli, el mesurament de la pressió del mil·límetre és més intuïtiu. Però el 1958, en memòria dels torricelli, es va utilitzar "Torr" en lloc de MMHG. 1 torr és la pressió per unitat d'àrea d'1 MMHG de MMHG en l'estat estàndard, expressada en 1 torr = 1 MMHG. El 1971, la conferència internacional sobre metrologia va determinar formalment "PASCAL" com la unitat internacional de pressió del gas, 1Pa = 1 N / m2 7,5 10-3torr. La taula 1-1 mostra les unitats de pressió comunament utilitzades en la tecnologia de buit actual i les seves relacions de conversió.
Taula 1-1 relacions de conversió de diverses unitats de pressió
Dos. La divisió de les regions de buit
Per estudiar el buit i fer-lo convenient per a un ús pràctic, el buit es divideix sovint en les següents àrees segons les diferents característiques físiques de cada rang de pressió:
Buit brut: 1 x 105 ~ 1 x 102 Pa
Baix buit: 1 x 102 ~ 1 x 10-1pa
Alt buit: 1 x 10-1 ~ 1 x 10-6pa
Ultra alt buit: <> x 10-6pa
Les propietats del moviment molecular dels gasos a diferents regions del buit són diferents. Sota un aspre aspre, l'espai gasós és aproximadament d'estat atmosfèric, i les molècules encara es troben principalment en moviment tèrmic i les col·lisions entre molècules són molt freqüents. El baix buit és la transició del flux de molècules de gasos des de l'estat de flux viscós fins a l'estat molecular. Quan s'arriba a l'alt buit, el flux de molècules de gasos s'ha convertit en un flux molecular i les col·lisions entre molècules de gasos i parets de vasos són principalment i el nombre de col·lisions es redueix considerablement. En el buit ultra alt, hi ha menys molècules en el gas, gairebé no hi ha col·lisions entre molècules i hi ha menys possibilitats de xocar les molècules amb la paret.
Tres. Adsorció i desorció de gasos per sòlids
En la tecnologia de buit, sovint es troben diversos gasos, i el fenomen d’adsorció i desorció d’aquests gasos a la superfície sòlida és molt freqüent, la qual cosa és de gran importància per a la tecnologia d’alt buit, especialment la tecnologia de buit extremadament alta. Per exemple, per tal de millorar el grau de buit al tub, les peces han de ser desgasificades amb antelació. Aquest procés és el procés de les molècules de gasos sobre la desorció de la superfície sòlida. Amb la desorció del gas, es formarà un cert grau de buit al contenidor. A més, en equips de buit, sovint es fan diverses bombes d’adsorció utilitzant el principi d’adsorció per obtenir un alt buit. De vegades, la capacitat d’adsorció d’una gran quantitat de molècules de gas a la superfície neta també s’utilitza per obtenir un buit.
L’anomenada adsorció de gasos és el fenomen de les molècules de gas captades a la superfície sòlida, que es poden dividir en adsorció física i adsorció química. L’adsorció física no té selectivitat i qualsevol gas pot ocórrer a la superfície sòlida, causada principalment per l’atracció mútua entre molècules. La desorció és fàcil de produir al gas adsorbit físicament i l’adsorció només és eficaç a baixa temperatura. En canvi, l’adsorció química es produeix a una temperatura superior. Similar a les reaccions químiques, el gas no és fàcil de desorçar, però l'adsorció només pot ocórrer quan els àtoms de la superfície del gas i el sòlid entren en contacte entre si per formar compostos. La desorció de gasos és el procés invers de l’adsorció de gasos. El procés pel qual les molècules de gas adsorbides a la superfície sòlida s’alliberen de la superfície sòlida s’anomena normalment desorció de gasos.
En la tecnologia de buit, sempre existeix el fenomen d’adsorció i desorció del gas a la superfície sòlida. En general, els principals factors que afecten l'adsorció i la desorció del gas a la superfície sòlida són la pressió del gas, la temperatura del sòlid, la densitat del gas adsorbit a la superfície sòlida i les propietats del sòlid en si, com el grau de suavitat i neteja de la superfície. . Quan la temperatura de la superfície sòlida és alta, les molècules de gasos són fàcils de desorçar. A més dels efectes anteriors, en algunes bombes de buit i en mesuradors de buit amb fenomen d'ionització, hi ha diversos graus d'absorció elèctrica i eliminació de productes químics, que també acceleraran l'adsorció de sòlids a gasos. Entre elles, l’absorció elèctrica es refereix a la formació d’ions positius després de la ionització de les molècules de gasos. Els ions positius tenen una activitat química més forta que les molècules de gasos neutres, de manera que sovint formen adsorció física o química amb molècules sòlides. L'eliminació de productes químics es produeix quan els metalls actius (com el bari, el titani, etc.) són vaporitzats al buit per formar compostos amb molècules de gasos no inerts, resultant en adsorció química.
Secció dos d’adquisició per buit
L’adquisició del buit sovint es denomina "bombament de buit", és a dir, l’ús de diverses bombes de buit serà bombat fora del contenidor de gasos, de manera que la pressió de l’espai sigui inferior a una atmosfera. Actualment, l’equip de buit comunament utilitzat inclou una bomba de buit mecànica rotativa, una bomba de difusió d’oli, una bomba molecular composta, una bomba d’adsorció de tamís molecular, una bomba de sublimació de titani, una bomba d’ions de pulverització i una bomba criogènica. Les tres primeres bombes de buit pertanyen a la bomba de transferència de gasos, és a dir, mitjançant la inhalació contínua de gasos i fora de la bomba de buit per aconseguir el propòsit d’escapament; Les últimes quatre bombes de buit pertanyen a la bomba de captura de gasos, que és un tipus d’espai d’aspiració de gasos que serà aspirat per aconseguir el grau de buit requerit aprofitant l’efecte únic d’aspiració de diversos materials getter. Atès que aquestes bombes de captura funcionen sense oli com a mitjà, també se’n coneix com a bomba d’oli. La taula 1-2 enumera els rangs de pressió de funcionament de diverses bombes de buit comunament utilitzades i de les pressions limitadores disponibles en general. La pressió final és un dels paràmetres importants per representar el rendiment de la bomba de buit. Es refereix a la pressió mínima quan s'utilitza el contenidor estàndard com a càrrega i la bomba funciona normalment en condicions especificades durant un període de temps i el grau de buit ja no canvia sinó que tendeix a ser estable. Les línies de punts de la taula mostren les àrees que la bomba de buit pot allargar quan s’utilitza en combinació amb altres dispositius.
Taula 1-2 rang de pressió de funcionament de diverses bombes de buit comunes
Com es pot veure a la taula, la pressió que representa el grau de buit varia en un rang de més de deu ordres de magnitud. Si l’aire es bomba de l’atmosfera, és difícil aconseguir un grau de buit extremadament alt amb només una bomba de buit, és a dir, cap bomba de buit pot cobrir l’interval de treball des de la pressió atmosfèrica fins a 10-8pa. Sovint es combinen dues o tres bombes de buit per formar un sistema d’escapament compost per obtenir l’alt buit necessari. Per exemple, en un sistema de buit d’oli, es pot obtenir la pressió de 10-6 ~ 10-8pa mitjançant el dispositiu combinat de la bomba mecànica del segell d’oli (els dos pols) i la bomba de difusió d’oli. En el sistema lliure d’oli, es pot obtenir la pressió de 10-6 ~ 10-9pa mitjançant la bomba d’adsorció + bomba d’ions de polvorització + dispositiu de bomba de sublimació de titani. De vegades hi haurà una barreja de sistemes sense oli, com ara l 'ús de la bomba mecànica + el dispositiu de la bomba molecular composta pot obtenir un buit extremadament alt. La bomba mecànica i la bomba d’adsorció provenen d’una pressió atmosfèrica per començar a bombar, que sovint es fa referència com a "bomba frontal", i aquestes només poden ser des de la bomba de buit de pressió a baixa pressió coneguda com a "bomba secundària". Aquesta secció es centrarà en l’estructura i el principi de funcionament de la bomba mecànica, la bomba molecular composta i la bomba criogènica.
O ne. Bomba de buit mecànica de paletes rotatives
Ús general del moviment mecànic (rotació o lliscament) per obtenir una bomba de buit, coneguda com a bomba mecànica. És una típica bomba de buit que pot començar a partir de la pressió atmosfèrica. Es pot utilitzar sol o s’utilitza com a bomba d’escenari frontal d’una bomba de buit alta o bomba de buit ultra alta. Com que aquesta bomba és un oli per segellar, pertany al tipus d’oli de la bomba de buit. Aquest tipus de bomba mecànica té, normalment, el tipus de paleta rotativa, el tipus de paleta fixa i el tipus de vàlvula de lliscament (també conegut com a plunger type), entre els quals la bomba mecànica de paleta rotativa és la més comuna.
La bomba de buit rotativa de paletes és un oli per mantenir el segellat entre les parts mòbils i per mitjans mecànics, de manera que el volum de l'espai de segellat augmenti periòdicament, és a dir, el bombament; Reduir, escapar, és a dir, aconseguir el propòsit que tregui contínuament gas i gasolina. FIG. 1-1 és el diagrama d'estructura de la bomba giratòria d'una sola etapa. El cos de la bomba es compon principalment d’estator, rotor, paletes giratòries, canonada d’entrada i canonada d’escapament. Els extrems de l’estator estan segellats per formar una cambra de bomba segellada. Càmera de bombes, excentricament equipada amb un rotor, l'equivalent real de dos cercles inscrits. S'obre una ranura d'obertura al llarg de l'eix del rotor, on hi ha dues peces de pales del rotor. La part central de les pales del rotor està connectada amb un moll i el moll fa que les pales del rotor llisquin sempre al llarg de la paret interior de l'estator quan el rotor gira.
Com es mostra a la FIG. 1-1, la paleta giratòria 2 divideix la cambra de la bomba en parts A i B. Quan la paleta giratòria gira en la direcció donada a la figura, ja que la pressió espacial darrere de la paleta giratòria 1 és inferior a la pressió a l'entrada de l'aire, el gas és aspirat a través de l'entrada d'aire, com es mostra a la fig. 1-2 (A). La figura 1-2 (b) mostra el tall de la inspiració. En aquest punt, la bomba fins a la màxima ingesta, el gas va començar a comprimir-se; Quan el rotor continua movent-se a la posició que es mostra a 1-2 (c), la compressió de l'aire augmenta la pressió de l'espai després del rotor 1. Quan la pressió és superior a 1 atmosfera, el gas empeny la vàlvula d'escapament per descarregar el gas. Continuant movent-se, el rotor es torna a la posició mostrada a la FIG. 1-1. L'escapament ha acabat i es reprèn el següent cicle d'admissió i d'escapament. El màxim buit de la bomba rotativa de paletes amb una sola etapa pot arribar a 1Pa, mentre que la bomba giratòria de pales de dues etapes pot arribar a assolir els 10-2pa.
FIG. 1-1 diagrama d'estructura de la bomba de paletes rotatives
FIG. 1-2 diagrama esquemàtic de la bomba rotativa de paletes
Com a resultat del treball de la bomba, de l’estator, del rotor tot immers en l’oli, en cada inhalació, el cicle d’escapament tindrà una petita quantitat d’oli al contenidor, de manera que els requisits d’oli de bomba mecànica tinguin una pressió de vapor de saturació baixa i una certa lubricitat, viscositat i major estabilitat.
Dos. Bomba molecular composta
La bomba molecular és un important desenvolupament de la bomba de buit mecànica de paletes rotatives. Igual que la bomba mecànica, la bomba molecular també és una bomba de transferència de gasos, però és una bomba sense oli, que es pot combinar amb el dispositiu de bomba frontal per obtenir un buit ultra alt. Actualment, la bomba molecular es pot dividir en bomba de tracció (bomba de pressió), bomba molecular de turbina i bomba molecular composta de tres categories. Entre ells, la bomba de tracció a l’estructura és més senzilla, de petita velocitat, però la relació de compressió és gran; La bomba turbo molecular es pot dividir en un tipus de fulla "obert" i un tipus de fulla superposada. L'antiga velocitat de rotació és alta, la velocitat de bombament també és més gran, el darrer criteri és contrari. La bomba molecular composta combina els avantatges d’una elevada capacitat d’extracció de la bomba molecular de la turbina amb els avantatges d’una gran relació de compressió de la bomba molecular de tracció i UTILITZA el rotor rotatiu d’alta velocitat per transportar molècules de gasos per obtenir un buit ultra alt. La figura 1-3 és el seu diagrama d’estructura.
FIG. 1-3 diagrama d'estructura de la bomba molecular
La bomba té una velocitat de 24.000 rpm. La primera part és una bomba turbo molecular amb diverses etapes de fulles obertes, i la segona part és una bomba molecular de tracció multicancha amb una velocitat de bombament de 460L / si una relació de compressió de 150 quan la velocitat és zero.
Tres. C ryopump
La bomba criogènica és una espècie de bomba que condensa les molècules de gasos per realitzar bombeig mitjançant la superfície de baixa temperatura per sota de 20K. Actualment, és la bomba amb el límit màxim de buit. S'utilitza principalment en grans sistemes de buit, com ara física d’alta energia, preparació de materials superconductors, estació de simulació d’espai aeroespacial, etc. Bomba criogènica també coneguda com a bomba de condensació, bomba criogènica. Segons el seu principi de funcionament, es pot dividir en bomba d’adsoració criogènica, bomba de condensació criogènica, bomba criogènica de màquina criogènica. Les dues primeres bombes usen directament líquid criogènic (nitrogen líquid, heli líquid, etc.) per refredar, el cost és elevat, generalment només com a mitjà auxiliar de bombament; La bomba criogènica del refrigerador és una bomba que UTILITZA una baixa temperatura generada pel refrigerador per extreure aire. La seva estructura bàsica es mostra a la figura 1-4. El cap de refrigeració de la primera etapa del refrigerador està equipat amb una pantalla de radiació i un deflector de radiació a una temperatura de 50-77 k, que s'utilitza per a la condensació i l'extracció de vapor d’aigua i diòxid de carboni i altres gasos. La placa freda profunda s'instal·la a la capa freda de segon nivell amb una temperatura de 10-20 k. La superfície de metall llisa a la part frontal de la placa pot eliminar gasos com el nitrogen i l'oxigen, mentre que el carbó activat al costat oposat pot absorbir gasos com l'hidrogen, l'heli i el neó. L’objectiu d’eliminar tot tipus de gasos es pot aconseguir a través del cap fred en ambdós pols, per tal d’obtenir l’estat de buit extremadament alt.
La bomba criogènica com a bomba de captura, es pot utilitzar per capturar una gran varietat de gasos nocius o inflamables i explosius que inclouen, fent que es condensi a la placa de refrigeració, per tal d’aconseguir el propòsit de bombar. No obstant això, després d’un període de temps, es reduirà la capacitat d’escapament de baixa temperatura de la bomba criogènica, per la qual cosa ha de ser un tractament "regeneratiu", és a dir, l'eliminació de la capa de condensació a baixa temperatura. La regeneració ha de complir els requisits següents:
(1) Un cop iniciat el procés de regeneració, s'haurà de netejar completament. Això es deu al fet que la calefacció local farà que una gran quantitat de vapor d’aigua condensat es desplaci a la placa d’aspiració criogènica interna, perjudicant seriosament la capacitat de bombament de la bomba criogènica.
(2) durant la regeneració, la capa de condensació hauria de vaporitzar-se de forma estable i la pressió del gas al sistema no ha de superar el valor admissible. En cas contrari, quan es retiri hidrogen, aquest gas inflamable i explosiu, una vegada que fugeixi a l'aire, hi haurà un risc d'explosió.
(3) Durant la regeneració, els hidrocarburs de la bomba de l'etapa frontal hauran de ser estrictament impedits d'entrar a la bomba criogènica per contaminar la superfície de succió, de manera que el temps d'extracció sigui el més curt possible.
FIG. 1-4 diagrama esquemàtic de l'estructura de la bomba criogènica
Secció tres de mesura de buit
La mesura del buit es refereix a la mesura de l'alçada del buit en un espai específic amb instruments i dispositius específics. Aquest instrument o dispositiu es denomina manòmetre de buit (instrument, indicador). Hi ha molts tipus de mesurador de buit, que es poden dividir en un mesurador de buit absolut i un indicador de buit relatiu segons el principi de mesura. Tots els mesuradors de buit que obtenen directament la pressió del gas mesurant paràmetres físics són indicadors de buit absoluts, com ara un manòmetre de tipus u i un manòmetre de compressió. Els paràmetres físics mesurats per aquests indicadors de buit són independents de la composició del gas i la mesura és relativament precisa. Mitjançant la mesura de la quantitat física relacionada amb la pressió i la comparació amb el mesurador de buit absolut, l’amplificador de buit que obté el valor de pressió es denomina mesurador de buit relatiu, com a manòmetre de descàrrega, manòmetre de conducció de calor, manòmetre de ionització, etc. que es caracteritza per una precisió de mesura lleugerament pobra i està relacionada amb el tipus de gas. En la producció real, a excepció de la calibració al buit, la majoria utilitzen un indicador de buit relatiu. Aquesta secció introdueix principalment el principi de funcionament i el rang de mesura del manòmetre de resistència, el manòmetre de termoparell i el manòmetre de ionització .
Un. manòmetre de resistència al buit
El mesurador de buit de resistència és un tipus de mesurador de buit de conducció de calor, s'utilitza per mesurar la temperatura del fil calent al buit, de manera que es pugui obtenir el grau de buit de manera indirecta. El principi és que la conducció tèrmica del gas sota baixa pressió està relacionada amb la pressió, de manera que la forma de mesurar els paràmetres de temperatura i establir la relació entre la resistència i la pressió és el problema que cal resoldre amb el manòmetre de resistència.
L’estructura del manòmetre de resistència es mostra a la figura 1-5. El filament de calefacció en la regulació és un fil de tungstè o platí amb un coeficient de resistència d'alta temperatura. Quan s'escalfa a baixa pressió i alta resistència, la calor Q generada pel filament es pot expressar com:
Q = Q1 + Q2
On Q1 és la calor de la radiació del filament, que està relacionada amb la temperatura del filament; Q2 és la calor extreta per les molècules del gas que xoca contra el filament, depenent de la pressió del gas. Quan la temperatura del cable calent és constant, Q1 és constant, és a dir, la calor de la radiació del cable calent no canvia. A un corrent constant de les condicions de calor, quan es redueix la pressió del sistema de buit, el nombre de molècules del gas en l'espai per reduir, Q2 disminuirà, el calor generat pel filament en aquest moment serà relativament augmentat , la pujada de temperatura del filament, la resistència del filament augmentarà, la pressió en la cambra de buit i l'existència d’aquesta relació entre la resistència del filament P esquerra -> R anoten, de manera que la resistència elèctrica del filament pot ser usada per determinar indirectament la pressió.
FIG. 1-5 manòmetre de resistència
El mesurador de buit de resistència mesura un buit en el rang de 105 ~ 10-2pa. Com és un indicador de buit relatiu, la pressió mesurada depèn en gran mesura del tipus de gas, i les seves corbes de calibratge són totes per a nitrogen sec o aire. Per tant, si la composició de gasos mesurada canvia molt, els resultats del mesurament haurien de ser modificats en certa mesura. A més, després d’utilitzar un indicador de buit de resistència durant molt de temps, el cable calent es desplaçarà cap a zero a causa de l’oxidació. Per tant, és necessari evitar el contacte amb l’atmosfera durant molt de temps o treballar amb una pressió i una força elevades, i sovint és necessari ajustar el corrent per calibrar la posició zero.
Dos. Mesurador de buit ThermoCouple
La figura 1-6 és el diagrama d’estructura de l’indicador de buit del termopar. L'indicador de buit per termoparell es compon principalment de filaments C i D de calefacció (fil de platí) i el termoparell A i B (platí-rodi o constant-coure-níquel-crom) que s'utilitzen per mesurar la temperatura del cable calent. El termoparell està connectat al cable calent a l’extrem calent i al millivoltímetre de l’instrument a l’extrem fred. La força electromotriu del termoparell es pot mesurar des del millivoltímetre. Durant el mesurament, el mesurador de termoparell està connectat al sistema de buit en prova i el cable calent està connectat amb un corrent constant. A diferència del mesurador de buit de resistència, en aquest moment, part de la calor Q generada pel filament es dissiparà en la conducció entre el filament i el termoparell. Quan la pressió del gas disminueix, la temperatura a la unió del termopar augmenta amb la temperatura del cable calent.
Figura 1-6 manòmetre de termopar
Els resultats de mesurament de l’indicador de buit de termoparell per a diferents gasos són diferents, degut a la diferent conductivitat tèrmica de diverses molècules de gasos. Per tant, en mesurar diferents gasos, caldrà fer algunes correccions. La taula 1-3 mostra els coeficients de correcció d'alguns gasos o vapors.
Coeficients de correcció de la taula 1-3 per a gasos i vapors comuns
Del rang de mesura de termoparell és d'aproximadament 102 ~ 10-1 pa, mesurar la pressió no permet massa baix, això és perquè quan la pressió baixa, les molècules de gas conducció de calor escapen a molt pocs, però pel fil calent, termoparell Es dóna prioritat a la conducció de calor i la radiació tèrmica causada per la pèrdua de calor, el canvi de la força electromotriu del termoparell no serà causat pel canvi de pressió.
L'indicador de buit de termopar té una inèrcia tèrmica. Quan la pressió canvia, el canvi de la temperatura del cable calent sol quedar-se per un temps, de manera que la lectura de les dades també hauria de retardar-se. A més, com el manòmetre de buit de resistència, el filament de calor del mesurador de termoparell és també fil de tungstè o platí, que es deriva a causa de l'oxidació si s'utilitza durant molt de temps. Per tant, cal ajustar el corrent de calefacció amb freqüència i cal recalidar el valor de corrent de calefacció.
Tres, mesurador de buit de ionització
El mesurador de buit de ionització és un manòmetre de buit àmpliament utilitzat, que es basa en el principi de la ionització de les molècules de gasos. Segons les diferents fonts d’ionització de gasos, es pot dividir en mesurador de buit de ionització de càtode calent i manòmetre d’ionització d’ionització de càtode fred. La figura 1-7 mostra l’estructura reguladora de l’indicador de ionització general, compost principalment per tres elèctrodes: el filament que emet els electrons com l’emissor A, la porta (també coneguda com l’accelerador) B que accelera i recull els electrons espiralment i el Col·lector d'ions cilíndrics C. On l'emissor està connectat a potencial zero, l'elèctrode accelerador està connectat a un potencial positiu (diversos centenars de volts) i l'elèctrode de recollida està connectat a un potencial negatiu (diverses desenes de volts). Hi ha un camp repulsiu entre B i C. El principi de funcionament del mesurador de ionització és l'electró d’emissió de càtode calent, després del pol d’acceleració, la major part de l’electrònica volada al col·lector, rebutja el camp entre B i C, la velocitat de moviment electrònica es redueix quan la velocitat es redueix a zero , els electrons per volar a B, en l'espai electrònic de volar a B-C, també han estat efecte de camp rebutjat, la velocitat es redueix a zero, les cares electròniques cap enrere volen cap a C, el moviment repetitiu dels electrons de la B-C l'espai, per xocar constantment amb les molècules de gasos, fer que les molècules de gas produïdes per energia de ionització, l'electró finalment hagi accelerat la recollida, i els ions positius són generats per la recollida de flux ionitzat de ionització altament acceptada i fent la I +, per a una determinada regulació, quan el potencial de cada electrode és constant, I + té la següent relació lineal amb el flux d’electrons d’emissió IE i la pressió del gas
I + = kIeP
On, k és la constant de proporcionalitat, que significa el valor actual dels ions obtinguts sota la unitat de corrent electrònica i la pressió de la unitat, la unitat és 1 / Pa, que es pot determinar mitjançant experiments. Per a diferents gasos, la grandària de k és diferent i el seu rang d’existència és entre 4 i 40. Quan el corrent d’emissió és constant, el flux de ions només és proporcional a la pressió del gas, de manera que la pressió del gas al buit La càmera es pot determinar segons la mida del flux d'ions.
FIG. Manòmetre de buit de ionització 1-7
El rang de mesura del manòmetre de càtode de calent comú és 1,33 10-1 - 1,33 10-5pa, i la relació lineal entre el flux iic i la pressió del gas perdrà, independentment de si el límit de mesurament és superior o inferior. Quan la pressió és més gran, augmenta considerablement el risc de col·lisió entre l'electró i la molècula moltes vegades, a causa del potencial accelerador que el potencial d’ionització de gasos (uns quants volts) és molt més gran, de manera que s’aconsegueix una ionització de ionització de gas produïda per l’electró, de manera que , farà que el mesurador de ionització del flux d’electrons hagi augmentat dràsticament, a causa de l’alta densitat de gasos al mateix temps, el camí lliure d’electrons és curt, la major part de la col·lisió a col·lisions de baixa energia, no pot causar ionització, molts factors condueixen a alt el flux de pressió d'ions i ja no manté la relació lineal entre la pressió; Quan la pressió és baixa (inferior a 1,33 X 10-1 pa), el moviment d’alta velocitat dels electrons als acceleròmetres produirà raigs X suaus, raigs X suaus i, a continuació, cap al col·lector d’ions, C pot provocar un recol·lector de fotosemissió. electrons, de manera que la superposició de flux d'ions original no té res a veure amb la pressió en el circuit de mesura de corrent, el corrent ió (I) + i perd la relació lineal entre la pressió del gas, el mesurador de ionització no serà capaç per mesurar la pressió a la cambra de buit.
El mesurador de buit de ionització pot mesurar de forma ràpida i contínua la pressió total del gas a mesurar i el regulador és de mida petita i fàcil de connectar. No obstant això, l’emissor del regulador està fet de fil de tungstè. Quan la pressió és superior a 10-1pa, la vida del regulador es reduirà o fins i tot es reduirà. Quan el sistema de buit està exposat a l'atmosfera, la superfície interna de la carcassa de vidre de l'ample i els elèctrodes absorbirà els gasos, la qual cosa afectarà la precisió de la mesura del buit. Per tant, quan el sistema de buit està exposat a l’atmosfera durant molt de temps o que s’utilitza durant un període de temps, el procés de desgasificació del mesurador s’ha de fer regularment.
IKS PVD, fabricació de màquines de revestiment per buit procedent de la Xina, poseu-vos en contacte amb: iks.pvd@foxmail.com


