Mecanisme de generació de color de semiconductors i aïllants
Dec 08, 2019| Mecanisme de generació de colors de semiconductors i aïllants
La diferència essencial entre conductors i semiconductors i aïllants és l’absència d’un buit de banda. En un conductor, la banda de valència i la banda de conducció es solapen. No hi ha cap buit entre ells. Els electrons es mouen fàcilment. No obstant això, en semiconductors i aïllants, hi ha un buit entre la seva banda de valència i la seva banda de guia. L’amplada de bretxa de diferents materials és diferent i l’amplada d’esclat dels aïllants és molt més àmplia que la dels semiconductors. En un semiconductor, els electrons de la banda de valència absorbeixen prou energia com per bombar fàcilment la conducció a la banda de conducció. En un aïllant, els electrons de banda de valència no poden obtenir energia més enllà de l'amplada del desfasament per excitació tèrmica i saltar a la banda de conducció. Per tant, hi ha pocs electrons a la banda de conducció d’un aïllant, de manera que gairebé no hi ha conducció.
Els semiconductors i els aïllants que es troben a la natura solen incloure ceràmica i polímers, que tenen buits de banda. L'interval de la longitud d'ona de la llum visible és de 380-760 nm, i l'energia de fotons de la llum violeta més energètica és d'aproximadament 3,2ev. Quan el buit de banda de l’aïllant supera els 3.2eV, l’aïllant no absorbirà cap llum visible, que es pugui transmetre completament. A aquest punt, el color del material aïllant es veurà afectat principalment per la seva microestructura. Per exemple, l'alúmina monocristal·lina és transparent; Alúmina policristal·lina, a causa del diferent índex de refracció de diferents grans, fa que la llum incidente es dispersi en el procés de propagació interna del cristall, fet que redueix la transparència del material; Alúmina policristal·lina o porosa és completament opaca a causa de la major dispersió de la llum incident. El material és blanc.
Els compostos iònics típics només poden absorbir la llum a la regió ultraviolada amb més freqüència, però no la llum a la regió òptica. Per tant, els compostos iònics típics solen ser sòlids blancs incolors o incolors. Quan el catió i l’anió metàl·lics del compost es polaritzen entre ells, el núvol d’electrons es solapa fins a cert punt i mostra una certa covalència. Quan la covalència del compost arriba a un cert grau, absorbeix part de la llum de color, fent que el compost aparegui d’un cert color. Amb l’augment de la covalència del compost, augmenta el rang d’absorció de llum visible i el color del compost s’aprofundeix gradualment. La seva covalència depèn de la polarització i deformació dels cations i anions metàl·lics. Si la polarització i deformació dels ions són grans, el compost té una forta covalència i un color fosc.
En general, els electrons no emparellats són més propensos a absorbir energia i salt que els electrons emparellats, de manera que la majoria de materials de colors que trobem contenen electrons no emparellats, com Fe3 +, Cu2 +, etc. I notem que els ions de metall de transició tenen colors rics perquè compleixen tots dos de les condicions anteriors:
(1) contenen electrons no equipats;
(2) La diferència energètica entre orbitals després de la divisió del nivell d’energia orbital d’electrons es troba dins del rang d’energia lumínica visible.
Els ions metàl·lics comuns de transició sovint existeixen en forma de complexos, com ara hidrats, complexos d’amoníac, complexos de cianurs, etc. Sovint s’acompanyen de la divisió de nivells d’energia orbital en el procés de formació de complexos, que està relacionat amb la configuració de complexos i les propietats dels mateixos lligands. L’electró d originalment tenia cinc orbitals d’energia iguals: dxy dyz DZX dx2-y2 dz2. Els tres primers es troben a un angle de 45 graus amb l'eix de coordenades. Dx2-y2 es troba en el pla xy i en la mateixa direcció amb l’eix de coordenades. Dz2 té forma de pesa amb anells i s’estén al llarg de l’eix z.
Aquests cinc tipus d’orbitals estan afectats i restringits per lligands a diversos graus en el procés de formació de complexos. Per exemple, considerant la configuració de coordinació octaèdrica hidratar-se amb un nombre de coordinació de 6, ja que el lligand està just situat en els tres sentits de l’eix central de l’ió central, és a dir, en conflicte amb la direcció d’extensió de dx2-y2dz2, aleshores les dues d. Els orbitals de l’ió central són repulsius per la càrrega negativa del lligand i l’energia augmenta significativament.Les altres tres d orbitals es paralitzen amb el lligand i el canvi d’energia és molt menor que el de dx2-y2dz2. L orbital d de l’ió central es divideix en dos grups: l’energia relativament alta dx2-y2dz2 i l’energia relativament baixa dxy dyz DZX, la diferència d’energia de la qual (entre 1,99 · 10-19j i 5,96 · 10-19j) pot caure parcialment. dins del rang de llum visible (5,5 · 10-19 i 3,0 · 10-19). Els electrons D salten fàcilment entre aquests dos conjunts d’orbitals, produint el color de llum que pot percebre l’ull humà.
Els materials polímers orgànics, però, són majoritàriament una classe de compostos que són enllaços covalents. Les molècules orgàniques saturades integrades íntegrament per enllaços tenen una estructura relativament sòlida i requereixen major energia per excitar els electrons. Per tant, l’ona de llum absorbida es troba a la regió ultraviolada extrema amb més freqüència, cosa que determina que els compostos orgànics saturats formats per enllaços són incolors.
2.3 la naturalesa del color dels blocs i els pols
En definitiva, l’essència del color de la matèria a granel, ja sigui conductor, semiconductor o aïllant, és l’absorció selectiva de la llum visible.
Màquina decorativa de revestiment de colors PVD, contacteu amb IKS PVD , Correu electrònic : iks.pvd@foxmail.com


