Mètode per a la deposició d'espurnes per a la pel·lícula d'aliatge
May 25, 2018| Per tal de reduir el nombre d'objectius utilitzats en el sistema de polvorització, se suposa que un destí bombardeja i deposita pel·lícules d'aliatge que compleixen els requisits de composició i rendiment. Així doncs, en aquest cas es poden utilitzar objectius d'aliatge, objectius d'incrustacions compostes i polvorització d'objectius múltiples.
En termes generals, en l'estat de descàrrega constant, segons la composició del blanc, diversos àtoms constituents es veuen sotmesos, respectivament, a la polvorització. Un avantatge del recobriment de polvorització en comparació amb l'evaporació al buit i el recobriment iònic és que la diferència entre la composició de la capa de film i l'objectiu és reduïda i la composició de recobriment és més estable. Tanmateix, en alguns casos, a causa del fenomen de polvorització de selecció de diferents elements de composició, la velocitat de polvorització inversa i la força d'adhesió de la pel·lícula, la composició de la capa de film i el blanc pot ser molt diferent. Quan s'utilitza aquest tipus d'objectiu d'aliatge, per obtenir la pel·lícula de determinats components, la temperatura del substrat s'ha de reduir tant com sigui possible per reduir la diferència en la taxa d'adhesió, a més de formular el blanc específic segons l'experiment i minimitzar la temperatura del blanc. A més, les condicions de procés adequades reduiran l'efecte de polvorització inversa a la pel·lícula.
En alguns casos, és difícil preparar un objectiu d'aliatge uniforme de gran àrea o un objectiu compost. Així, es pot utilitzar el blanc mosaic compost format per elements individuals. La composició superficial del blanc es mostra a la figura 1. Entre elles, l'estructura del mosaic en forma de ventall (d) és la més eficaç, és fàcil controlar la composició de la pel·lícula i la repetibilitat també és bona. En principi, no només els aliatges binaris, sinó també les pel·lícules ternàries i d'aliatge quaternari es poden fer mitjançant aquest mètode.
Fig.1. Objectius compostos en diferents estructures
(a) Objectiu mosaic quadrat (b) Objectiu mosaic rodó (c) Objectiu mosaic rodó petit (d) Objectiu mosaic en forma de ventall
L'estructura de la polvorització polivalent es mostra a la figura 2. El substrat es gira per sobre de dos o més objectius, i el gruix de deposició de cada pel·lícula es controla per ser una o diverses capes atòmiques, i la pel·lícula es torna a dipositar, de manera que es pot obtenir una pel·lícula composta. Per exemple, la pel·lícula d'un sol vidre In1-xGax Sb ha estat preparada per objectius d'InSb i GaSb. Encara que aquest dispositiu és complicat, però es pot obtenir qualsevol pel·lícula de components controlant la velocitat de rotació del substrat i canviant la tensió aplicada a cada blanc. Aquests paràmetres es poden controlar d'acord amb el temps de recobriment, la composició de la pel·lícula es canvia en la direcció del gruix de la pel·lícula i es pot obtenir l'estructura de la superlatura.

Fig.2. Diagrama esquemàtic de l'estructura de polvorització multidireccional
El mètode de cátodo auxiliar s'utilitza generalment quan la diferència entre els components de la pel·lícula és gran. L'objectiu principal del càtode es fa del component principal de l'aliatge, i l'objectiu del càtode auxiliar està compost pel component additiu de l'aliatge. Cada blanc s'escopula simultàniament per formar la pel·lícula d'aliatge. Mitjançant l'ajust del corrent del blanc de cátodo auxiliar, la quantitat de components afegits en la pel·lícula d'aliatge es pot canviar arbitràriament.


