El concepte, els avantatges i els desavantatges de l'embolcall balancejat del magnetó
Jun 27, 2018| L'emissió de magnetó equilibrat és una espècie de polvorització magnetron convencional. Un imant permanent o una bobina magnètica que té un cert camp magnètic igual o prop del camp magnètic del nucli es col·loca darrere del blanc del càtode, i es forma un camp magnètic perpendicular a la direcció del camp elèctric a la superfície de la objectiu. La cambra de deposició s'omple amb una certa quantitat de gas de treball, i en general és Ar. L'àtom d'ar es ionitza en ions Ar + i electrons sota alta pressió per generar descàrrega de llum. L'ions Ar + bombardegen el blanc després d'accelerar-se pel camp elèctric i després esclaten els àtoms de destinació, ions i ions, electrons secundaris, etc.
Sota l'acció dels camps electromagnètics mútuament perpendiculars, els electrons es mouen de forma cicloidal i estan atrapats a la superfície del blanc per prolongar la seva trajectòria al plasma, i augmenten la seva participació en col·lisions i ionització de molècules de gas i ionitzen més ions a augmentar la velocitat d'ionització del gas. La descàrrega es pot mantenir a una pressió de gas més baixa. Per tant, la pulverización del magnetó no només redueix la pressió del gas durant el procés de polvorització, sinó que també millora l'eficiència de polvorització i la velocitat de deposició.
No obstant això, l'espurneig magnetron equilibrat també té desavantatges. Per exemple, a causa del camp magnètic, els electrons generats per la descàrrega de la resplendor i els electrons secundaris espatllats estan estretament confinats prop de la superfície diana pel camp magnètic paral·lel, i la regió del plasma està fortament confinada a la zona d'uns 60 mm sobre la La superfície meta, la concentració plasmàtica disminueix ràpidament a mesura que augmenta la distància de la superfície meta. En aquest moment, la peça només es pot situar dins d'un rang de 50 a 100 mm de dianes per millorar l'efecte del bombardeig iònic. Una superfície curta i efectiva de recobriment limita les dimensions geomètriques de la peça que es va a revestir, de manera que no és adequat per a grans peces de treball o per a càrrega per lots, cosa que limita l'aplicació de la tecnologia de bombament de magnetó. En el cas d'un magnetó equilibrat, l'energia de les partícules diana expulsades és baixa i la força d'unió de la base del film és baixa. Els àtoms de deposició d'energia baixa tenen una baixa mobilitat a la superfície del substrat i generen fàcilment pel·lícules amb una estructura columnar porosa i rugosa. Augmentar la temperatura de la peça sens dubte pot millorar l'estructura i el rendiment de la pel·lícula, però en molts casos el material de la peça no pot suportar les altes temperatures requerides.
Fig. 1 (a) Sputtering magnetron equilibrat (b) Sputtering magnetron desbalançat
L'aparició d'un magnetó desequilibrat en part, supera parcialment els inconvenients anteriors introduint el plasma a la superfície diana del càtode en el rang de 200-300 mm davant del blanc de polvorització, de manera que el substrat es submergeix al plasma, tal com es mostra a la figura. 1. D'aquesta manera, d'una banda, els àtoms i partícules esporulades es dipositen sobre la superfície del substrat per formar una pel·lícula prima. D'altra banda, el plasma bombardeja el substrat amb una determinada energia, que actua com a deposició assistida amb un raig d'ions i millora notablement la qualitat de la pel·lícula.


